56 periodistes s'acullen al pla de baixes voluntàries de l'Avui i marxen del diari. La secció Política queda desmantellada: se'n van la Sandra Arenas, Marta Lasalas, Mayka Fernández, Vicenç Relats i Jordi Cortada (sots-cap, que venia d'Esports). Es queden la Pepa Masó (cap de secció, ex cap de Societat), en Lluís Bou i en Pep Lloveras (també ve d'Esports, secció desmantellada quan van encartar El 9 Esportiu).En general, se'n van les seccions que més es creuen el diari com a projecte nacional (Política i Cultura i Espectacles) i es queden les que s'ho creuen menys i les més progres (Societat, Internacional). De Cultura marxa pràcticament tothom, Pere Martí inclós. També se'n va l'Albert Balanzà, cap de Barcelona. A banda de gairebé totes les seccions de Fotografia, Infografia i Disseny del diari. Economia queda al marge. Mar Jiménez es queda.
El diari es trasllada a la seu d'El Punt, al Raval [de Barcelona], a un semisoterrani, amb la idea de fusionar els dos diaris. Però se'n van els millors periodistes, amb la qual cosa El Punt ha comprat una marca i una closca buida.
L'Avui com a diari nacional va morir el dia que va marxar en Vicent Sanchis. Pels que l'hem tingut sempre com una referència professional i personal i hem arribat a vestir la samarreta és un dia molt trist.
Més que mai penso que cal un diari nacional nou, perquè hi ha tot un espai que queda orfe justament quan més gent reclama més sobirania pel nostre país. Els professionals per fer-ho hi son.
lunes, 31 de mayo de 2010
Avui, RIP
Arriba aquest correu desesperançat d'un ja ex periodista del diari Avui:
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
és veritat: l'agonia de l'AVUI va començar amb la sortida del Sanchis: d'ell cap aquí, cada "director" ha estat més dolent que el seu precedent... i ara, per no haver-hi, no hi ha ni "director", tot i que una persona cobra en funció d'aquest concepte... llàstima: de l'AVUI se n'ha parlat molt i, generalment, malament, però va néixer, va créixer i ha viscut gràcies a l'empenta i a la bona voluntat de moltes persones de bon cor...
"Els professionals per fer-ho hi son"
I la pasta?
Perquè amb tanta "gent que reclama més sobirania pel nostre país" suposo que no serà difícil finançar-ho sense diners de la Gene.
O això no seria patriòtic?
avui en dia, la pàtria acaba allà on comença la butxaca... si pots no fer-hi res, per què hi has de fer alguna cosa?
Publicar un comentario